En l’actualitat, prestem molt poca importància als peus, és el gran oblidat del nostre cos i tot i això, és la part del cos on van a parar multitud de terminacions nervioses.
La planta del peu i el peu en conjunt, representa en forma esquemàtica la totalitat del cos i els seus òrgans. Aquest és el principi de la reflexologia podal.
En ella, mitjançant el massatge es pot influir a mode reflex sobre els corresponents òrgans i vísceres, a banda de la importància diagnòstica que té.
Els bons resultats de la reflexologia podal i l’escassetat d’efectes secundaris fa que avui dia siguin aplicats amb més freqüència pels professionals.
La que s’ha de considerar com una teràpia complementària a molts tractaments, que en cap moment no el substitueix sinó que el complementa, influint positivament en els desordres d’òrgans i funcions corporals que presenten els nostres cossos.
La Reflexologia es basa en el tractament de zones reflectides, o el que és el mateix, a fer massatges a certes zones que són el reflex, en una zona concreta del cos (el peu en aquest cas).
Aquesta té l’origen en el descobriment de la medicina al·lopàtica, en què es va observar que a causa de l’organització embrionària primària en segments, hi ha interconnexions entre òrgans interns i zones de la pell.
Així, és típic, el mal de bufeta reflectit a l’espatlla, les afeccions de cor reflectides al braç esquerre o fins i tot el mal d’estómac reflectit i relacionat amb afeccions del raquis dorsal.
La Reflexologia Podal aprofita els coneixements sobre les connexions de nervis entre segments interns d‟òrgans, músculs i pell, per influir a nivell reflex, sobre malalties des de l‟exterior.
Aquesta tècnica d’aplicació és adequada per crear una estimulació a les zones reflectides dels peus que reforcin les funcions corporals.
¿ Per què el peu?
Hi ha diferents camps de zones reflectides, però hem triat el peu per: la mida, el fa còmode de manejar i la seva sensibilitat.
Aquestes dues premisses fan que el peu sigui la zona reflectida del cos on s’obté més eficàcia.
